ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Sara Blanch és la Reina de la Nit de l'OCM

19/4/2018 |

 

 

Simfonisme i lírica estan d’enhorabona amb la conjunció de l’atractiu melòdic de Sara Blanch i la profunditat harmònica de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, dirigits per l’expertesa d’Edmon Colomer. Actuen divendres 20 d’abril al Teatre Tarragona, el diumenge 22 al Palau de la Música Catalana i dimarts al Teatre Fortuny de Reus.

Sara Blanch © Joan Manuel Baliellas

Sota el títol La Reina de la Nit s’aixopluga un programa dedicat exclusivament a dos dels tres components de l’Erste Wiener Schule, Wolgfang A. Mozart i Ludwig van Beethoven. La primera part del concert està dedicada a literatura per a orquestra simfònica i àries per a soprano de Mozart i la segona, a la Simfonia núm. 2, op. 36 de Beethoven.

El concert comença amb l’obertura de Der Schauspieldirektor, KV 486, un presto que es pot considerar una simfonia. El caràcter i l’amplitud d’aquesta pàgina ens remeten a Le nozze di Figaro, que va composar la mateixa època i va estrenar el mateix any 1786. És una obertura plena d’energia i enginyoses línies melòdiques, tal vegada menystinguda per la crítica i el públic. Contràriament ocorre amb la de Don Giovanni, KV 527, que tots tenim a l’imaginari com aquella obertura plena de força, que desvetlla el caràcter impenetrable del personatge, un poca-vergonya i un dèspota que tracta els altres gairebé com a marionetes. L’obertura és un clar exemplar del Classicisme, amb formes molt estructurades, melodies que agafen volada i cadències conclusives, a més de contrastos marcats entre tonalitats majors i menors.

Sara Blanch apareixerà en escena per cantar “Voi avete un cor fedele”, KV 217
, una ària de gran elegància que requereix d’una veu amb aguts fàcils i agilitats, molt adients per a la soprano de Darmós. Una altra ària per a soprano i orquestra és “Misera, dove son?”, KV 369, que es debat entre la lleugeresa i el dramatisme, i “No, che non sei capace”, KV 419 és una ària en la qual cal tenir un centre estable per fer els legati amb tota la solvència, alhora que caràcter i un punt de lluïment en la part més aguda per executar les filigranes que va escriure Mozart.

Un dels grans rols de Sara Blanch –i que l’han acabat caracteritzant- és el de la Reina de la Nit, que va fer per primera vegada a l’Escola de Sabadell, i que ha cantat en concert en moltes ocasions més, com és el cas de La Maestranza de Sevilla. Mozart encaixa molt bé amb la seva veu elegant, neta i sinuosa, solvent en els greus, amb un centre ja solidificat que emet calidesa i so vellutat, però sobretot excepcional en els aguts i sobreaguts, així com amb la coloratura. Blanch dibuixa una Reina de la Nit veritablement venjativa, que no té grisos, tal i com la va dissenyar Schickaneder, en oposició al Bé que representa Sarastro, dins de la lògica massònica. De la Reina de la Nit, concretament, diu que “queda tot al descobert amb sobreaguts i molt dramatisme”. Certament, aquest rol de Die Zauberflöte, KV 620 –i, en especial, “Der hölle Rache”- t’exposa amb les teves virtuts i defectes, deixant-te en una nuesa que et poc abocar tant a l’èxit com al fracàs.

Ja de molt jove, Sara Blanch va participar a El petit escuraxemeneies de Britten i va cantar també a l’Orfeo de Glück, a banda de participar a l’Opera Studio de Ricardo Estrada on va fer l’Oscar d’Un ballo in maschera, de Verdi. Confessa que, com el nostre estimat Roger Alier, “Rossini és el meu”, per això va gaudir d’allò més l’Elvira de l’Italiana in Algeri al Festival Wilbad a Alemanya, rol que repetirà, de ben segur amb gran èxit, la propera temporada 2018/19 al Gran Teatre del Liceu, així com serà la primera dama de Le tre dame della frontiera a l’Enigma di Lea de l’esperada òpera de Benet Casablancas, amb llibret de Rafael Argullol, al mateix teatre. Recordem que va debutar al Liceu amb Thaïsal costat de Plácido Domingo en el rol de Crobyle: “Estar amb Domingo a l’escenari et fa créixer, perquè encara que sigui en versió concert, es converteix en el personatge, i fa que tu també et transformis només amb un creuament de mirades”.

També ha sigut l’Aurelia de Il vespro siciliano de Lindpainter, i poc a poc ha anat incorporant Bellini i Donizetti en el seu repertori. En el camp de l’oratori ha fet també un Carmina Burana. A més, Blanch era una habitual de la Temporada de Cambra de Barcelona del Teatre de Sarrià, “una ocasió per aprendre com si fos en una Opera Studio, on hi ha un ambient immillorable”, segons ha confessat en alguna ocasió, reblant el clau d’aquesta manera: “És una benedicció que hi hagi aquesta staggione d’òpera”. Hi ha actuat com a Serpina, de La serva padrona de Pergolesi, com a Berenice, de L’occasione fa il ladro i, en el moment més clau de la seva carrera, com a Fanny a La cambiale di matrimonio de Rossini el gener de 2016. Això va significar un punt d’inflexió, perquè va ser mentre preparava aquesta producció quan es va presentar al Concurs Viñas, del qual va resultar la quarta guardonada. Abans havia guanyat el de Sant Cugat, el de Premià de Mar, el Cim de les Corts, el de Pesaro, el Mirabent i Magrans (2n Premi) i al Concurs Caballé va guanyar el Premi Honorífi del Públic. Arribar tan lluny al Viñas del Liceu ha catapultat la seva carrera, assoliment que es va materialitzar en una allau de contractes i el Premi Opera Actual a “Jove promesa” 2016.

Des de llavors, al Teatro Real hi va fer El gall d’or de Rimski-Kórsakov com a Gall d’Or, i a la Zarzuela va treballar Château Margaux i La viejecita, de Manuel Fernández Caballero. A més, va ser artista resident al Festival de Peralada el 2016, i l’estiu passat hi va tornar amb L’extraodrinària vida de Sugar Blood, d’Alberto García Demestres, on va actuar com a Mara, la mare de Sugar. Recentment ha actuat a Oviedo amb l’Elisir d’amore, i ara la sentirem al Palau de la Música Catalana, a Tarragona i a Reus amb Camera Musicae amb àries de Mozart, entre molts més projectes a Peralada, el Liceu i al Real.

Edmon Colomer

La segona part del concert està consagrada a la Segona Simfonia en Re Major, op. 36 de Ludwig van Beethoven, escrita entre el 1801 i el 1802, quan el geni encara estava molt influenciat per l’estètica clàssica, que es demostra amb uns frasejos amples, una sonoritat equilibrada i una netedat en la paleta que després no trobarem. Beethoven va escriure la simfonia sense l’estàndard Minuet i, enlloc seu, hi va situar un Scherzo que va donar vivacitat i major dimensió a la peça. Aquest moviment i el Finale estan plens de jocs musicals que van escandalitzar la societat vienesa de l’època, ja que el concert es va estrenar, sota la direcció del mateix mestre, el 1805 al Theater an der Wien, quan la seva sordesa ja s’havia començat a manifestar.

Aquesta peça –com totes les simfonies de Beethoven- és un repte per a Edmon Colomer, director convidat de l’OCM, titular de diverses orquestres dels Països Catalans i la resta de l’Estat, així com ha estat responsable de formacions a França, Corea del Sud i Estats Units. Com a titular de la Orquesta Sinfónica de Tenerife i de l’Orquestra de Cadaqués, que va fundar l’any 1988, va marcar el camí per a la renovació de la música simfònica a l’estat espanyol. Sovint ha vinculat la seva activitat professional a l’educació: l’any 1983 va crear la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE) i l’any 2002 el Ministeri de Cultura francès el va nomenar Chevalier dans l’ordre des palmes académiques.

El seu catàleg inclou obres de Beethoven, Bernstein, Schumann, Fauré, Ginastera, Guinjoan, Honegger, Milhaud, Txaikovski, Weill, Balada, Nillni i Lavista. Es consideren versions de referència Atlántida i El amor brujo de Falla, La peste de Gerhard, el Concert per a orgue de Poulenc, i el Concierto de Aranjuez amb Paco de Lucía. Macbeth, Wozzeck, Don Giovanni, Ariadne auf Naxos, Il Prigioniero Don Pasquale, són també èxits destacats en la seva carrera com a director d’òpera.

L’Orquestra Simfònica Camera Musicae (OCM), fundada l’any 2006, ha gaudit d’una gran rebuda per part del públic atesa la seva tasca de divulgació de la música clàssica entre sectors molt diversos, fent especial atenció al públic melòman i jove. Ha actuat en sales com l’Auditorio Nacional de Madrid, L’Auditori de Barcelona, el Palau de la Música Catalana i el Teatre Tarragona, entre d’altres. En aquests dos últims equipaments, l’Orquestra desplega les seves temporades estables de concerts de producció pròpia.

Des del seus inicis, Tomàs Grau n’és el director titular i artístic, i des de la temporada 2016/17, el violoncel·lista Lluís Claret n’és l’artista resident. El mestre Salvador Mas inicia durant la temporada 2017/18 el rol de principal director convidat que abans van exercir Jordi Mora i José Rafael Pascual-Vilaplana. L’OCM va iniciar el seu projecte de residència a l’Auditori de l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell durant la temporada 2009/10.

L’Orquestra Simfònica Camera Musicae ha col·laborat amb directors com Antoni Ros Marbà, Salvador Brotons, John Rutter, Diego Martin-Etxebarria, Josep Vila i Casañas, Xavier Puig, Manel Valdivieso i Virginia Martínez; i solistes com Stephen Kovacevich, Sabine Meyer, Patricia Kopatchinskaja, Alexandra Soumm, Asier Polo, Judith Jáuregui, Massimo Spadano, Rafael Aguirre, Núria Rial o Àngel Òdena, entre d’altres.

Tot i realitzar la seva activitat principalment a Catalunya, l’OCM també actua de manera periòdica arreu de l’estat espanyol i ha realitzat una gira de concerts per diferents ciutats d’Alemanya, Txèquia i Suïssa. Ha enregistrat els discs Alba Eterna, Tempesta esvaïda, De Catalunya al món, Un conte de Nadal Mediterráneo.

Cal recordar que, com és habitual durant aquesta temporada, a Tarragona el concert vindrà precedit pel Fòrum de l’espectador, una sessió divulgativa sobre el programa, a càrrec del president de Joventuts Musicals de Tarragona, Josep Maria Rota.

Es poden adquirir les entrades a les taquilles del Teatre Tarragona, el Palau i el Fortuny en l’horari habitual i través dels webs tarracoticket.cat, palaumusica.cat i teatrefortuny.cat.

Aina Vega i Rofes
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet