ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

El Liceu més femení

24/3/2018 |

 

La coincidència ha fet que es programin tres directores d’escena en el cartell del 2018/19, en què Wagner es limita a versió concert i doblen Händel i Puccini

Carme Portaceli i Josep Pons dirigeixen ‘L’enigma di Lea’, de Benet Casablancas
La veu ‘wagneriana’Iréne Theorin torna al Liceu, però per cantar autors nòrdics i ‘La Gioconda’ de Ponchielli
De tots és sabut que la programació del teatre líric es programa amb anys d’antelació. Per això ahir la directora artística, Cristina Scheppelmann, insistia que era una feliç coincidència que hi hagi tres directores d’escena la temporada vinent. Com també aniran sovintejant en properes temporades les entrades de directores musicals. La presentació de la temporada arrenca amb un nou impuls, el de l’arribada del nou director general, Valentí Oviedo, que procurarà refermar un relat que situï el Gran Teatre del Liceu en l’imaginari de la ciutat, però també més enllà. Pel que fa a la paleta de colors, hi haurà molta varietat (des del barroc fins al contemporani) i per a públics ben diferents (amb el públic dels títols més populars com L’italiana in Algeri, de Rossini, o altres de debut absolut com L’enigma di Lea, de Benet Casablancas). Sí que es prodiguen autors barrocs, i la tradició wagneriana del Liceu es recol·locarà la temporada vinent en els concerts que prepara l’OBC sota la direcció de Josep Pons.

Quines són les tres direccions femenines? Dues d’aquestes són de produccions que van agradar a Scheppelmann, i va ser després que va adonar-se que el punt de vista escènic era femení. Aquestes són: I puritani, de Bellini (que Anniles Miskimmoni aprofundeix en els conflictes religiosos en la Irlanda del segle XX i que ho apropa a l’actualitat) i Les Pêcheurs de perles, de Bizet. Lotte de Beer ha transformat aquesta peça entre absurda i exòtica en una mena de reality show operístic. La tercera direcció serà la de Carme Portaceli. La directora artística de l’Español de Madrid, que aquest cap de setmana té dues obres en la cartellera barcelonina (Frankenstein al TNC i Las troyanas al Romea) assumeix la direcció escènica de l’òpera de Benet Casablancas amb llibret de Rafael Argullol L’enigma di Lea. Allison Cook està molt satisfeta d’una partitura exigent per al seu rol protagonista, segons comentava ahir la directora artística del Liceu.

Dels tretze autors programats, la gran majoria responen a òperes escrites a cavall del segle XVIII i el XIX, en una època romàntica. L’únic autor que dobla, però, és el barroc Georg Friedrich Händel (1685-1759). Rodelinda és una de les perles de la temporada. Claus Guth proposa una acció que succeeix en una rèplica de la casa de Händel. Josep Pons assumeix la direcció musical (també ho fa dels seus amics Casablancas i Argullol) i la de Kàtia Kabànova, de Leos Janacek. Pons admet que se’l coneix molt poc per la seva vessant de música barroca a Catalunya, tot i que va dedicar-s’hi una dècada amb l’orquestra de Granada. El segon títol de Händel al Liceu serà en versió concert: Agrippina. Serà una oportunitat per escoltar la mezzosoprano americana Joyce Didonato, en una obra que parla de l’ànsia de poder durant l’imperi romà.

El Gran Teatre del Liceu vol celebrar el centenari del naixement de Leonard Bernstein amb Candide (també en versió concert). Com que hi ha una part molt extensa narrada, s’ha encarregat a Salvador Oliva que faci la traducció de l’anglès al català. Jordi Boixaderas interpretarà aquest paper, mentre que la partitura s’interpretarà en l’anglès original.

Tot i que el Liceu procura anar renovant els títols més populars, tornarà la seva Tosca (tot i que amb un repartiment nou) així com La Gioconda d’Amilcare Ponchielli. Un dels reclams d’aquesta reposició és el debut de la soprano Iréne Theorin en aquest rol protagonista. Un altre clàssic és la Madama Butterfly, de Puccini (1858-1924). Aquest compositor romàntic també dobla amb uns títols molt més populars que els de Händel. En aquesta Madama, a més, compta amb unes Cio-Cio San com Ainhoa Arteta i Liana Haroutounian. Si parlem de títols coneguts, cal pensar també en L’italiana in Algeri, que, tot i això, farà 36 anys que no es representa al Liceu. De Giuseppe Verdi s’ha optat per una producció ja emmarcada amb els seus títols de maduresa com Don Carlo o La forza del destino. Aquesta Luisa Miller necessita sis cantants verdians per a cada cast, “i els tenim”, deia ahir satisfeta Scheppelmann.

Pel que fa a dansa, es mantenen les tres produccions per temporada i la presència contínua d’IT Dansa. Per Scheppelmann, cal procurar mantenir aquest nombre d’aparicions de dansa tot i la dificultat per trobar peces que s’adeqüin a la disponibilitat de la sala (l’òpera acapara la major part de la temporada). Enguany només hi ha una companyia internacional (el Ballet de l’Opéra de Lió amb tres coreografies Jiri Klylian (“un clàssic modern” en paraules de la directora) i la presència de dues de l’Estat espanyol: Zaguán & Alento, del Ballet Nacional de España (que barreja flamenc i tango) i ha estat molt celebrada tant a França com al Japó, i el Don Quixot de la Compañía Nacional de Danza. Pel que fa a la presència de l’IT Dansa (una companyia de qualitat a la qual el Liceu vol donar l’oportunitat que es pugui veure el seu treball en aquest cobejat equipament) presentaran peces d’Akram Khan (exmembre dels Ballets de C de la B), Alexander Ekman i Lorena Nogal (membre de La Veronal).

Triar un directiu en l’anormalitat
El president del patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, Salvador Alemany, va demanar a la premsa un temps de marge perquè el nou director general, Valentí Oviedo, pugui prendre el pols de tots els equips abans de concretar les seves línies d’actuació. Alemany confiava que la presentació formal seria abans del mes de maig. Ahir també va revelar que la tria d’Oviedo no va ser per unanimitat per una raó de temporalitat. Membres representants del Departament de Cultura van preferir no votar-hi a favor per evidenciar l’anormalitat institucional (ja que no van poder assistir a la reunió membres com el conseller de Cultura) a causa de la situació anòmala actual en el govern de Catalunya. Alemany va preferir no ajornar-ho perquè el càrrec té un perfil tècnic i per complir els terminis que s’havia imposat amb el comitè executiu.

La candidatura d’Oviedo va ser la guanyadora d’entre la quarantena que es van presentar al concurs. Una empresa de selecció, responent als valors que el Liceu volia que tingués el nou director general, el va triar amb quatre persones més. El mateix Alemany les va entrevistar i va comprovar que Oviedo era l’idoni. El consell executiu del Liceu no va haver de triar entre altres candidatures per evitar que hi haguessin derrotats: només havien d’avalar-la o rebutjar-la.

La gerent de l’Àrea de Drets de Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència de l’Ajuntament, Marta Clari, assumirà la gerència de l’Icub a partir del mes de maig, arran de la sortida de Valentí Oviedo. Clari ha tingut diferents responsabilitats gerencials en els darrers anys a l’Ajuntament, com ara el Consorci de Biblioteques de Barcelona i de l’Icub. El comissionat de Cultura, Joan Subirats, va felicitar Oviedo, li va agrair la feina desenvolupada i li va desitjar sort en el nou càrrec.

J. BORDES
El Punt/Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet