Cerca de notícies

Enquesta

Buniatishvili promet dramatúrgia i diversió

13/2/2018 |

 

La pianista georgiana arriba al país després de conquerir els principals escenaris internacionals

Khatia Buniatishvili (Batum, Geòrgia, 1987) actua demà al vespre al Centre de Congressos d’Andorra la Vella en el marc de la Temporada de Música i Dansa de la capital. Avui ha presentat el seu concert i ha promès un repertori ple de dramatúrgia i diversió «en dues parts diferenciades», va avançar. «He triat dos tipus de programa perquè m’agrada que els meus recitals tinguin dos caràcters diferenciats. La primera part serà la Sonata per a piano número tres de Brahms, que és una peça molt teatral que em permet entregar totes les meves emocions i ser alhora directora i actriu que posa en escena el que Brahms tenia al cap. Però també el fet que sigui una peça llarga de 40 minuts ajuda a mostrar tota la dramatúrgia que Brahms volia transmetre», va detallar la pianista.

Pel que fa a la segona part, Buniatishvili va explicar que serà «més per divertir-se, amb un repertori variat per gaudir de la complexitat i de la varietat de la música, molt acolorida i per divertir-se, amb obres de diferents autors», entre ells Txaikovski i Liszt, un dels autors que més li agrada interpretar. «Aquest és el típic tipus de programa que m’agrada pels recitals. El repertori sempre canvia però el concepte del programa es manté», va comentar.

Buniatishvili va començar a tocar el piano als 3 anys, als 6, va fer el seu primer concert a Tiblisi, la capital de Gèorgia i als 10 anys va començar la carrera internacional. «Aprendre música no va ser dur, va ser natural i ho vaig fer amb molt de gust, vaig aprendre amb la meva mare que té un talent increïble per ensenyar als nens sense que sentin pressió», va explicar. En canvi, les primeres gires sí que van ser més dures: «Crec que estava en un circuit que explotava una mica els nens però em va servir per enfortir-me, per saber què és estar de gira i el què vol dir estar dalt d’un escenari». Els tours mundials, els àlbums publicats amb poc marge de mesos i l’interès mediàtic per la seva figura segueixen avui dia. Com fiu aquest tràfec la jove de 30 anys? «Ara és diferent perquè sóc jo la que trio el què vull fer i el què no», va assegurar.

 

Muntanyes i aire pur

Buniatishvili, immersa en una gira que la fa canviar de país cada dos dies, va explicar que era la primera vegada que venia a Andorra i que havia quedat «sorpresa per les muntanyes i per l’aire pur, és molt maco i la gent, molt hospitalària», va valorar. Ahir al migdia, la pianista encara no havia tingut ocasió de veure l’escenari on actuarà avui: «M’agraden les sorpreses», va dir rient, amb un toc d’humor cínic.

Folklore georgià
Tot i que Khatia Buniatishvili té un repertori molt basat en compositors del Romanticisme, el seu tercer àlbum publicat sota el títol Motherland, va ser un homenatge a la seva mare i al seu país natal, Geòrgia. La pianista va explicar que considera que algunes de les característiques musicals del folklore del seu país han passat a ser les seves pròpies, no només davant del piano sinó en la forja del seu caràcter davant de la vida: «Un tret bastant únic de la música georgiana és la manera de cantar polifònica. Primer de tot, per definir la música georgiana cal explicar que tenim una polifonia i després que aquesta és molt especial, segons expliquen experts en folklore d’arreu del món, i jo estic completament d’acord amb ells», va explicar a tall d’introducció, abans d’afegir: «Juntament amb la polifonia, la llibertat d’improvisaació és una altra característica clau de la música georgiana. Aquests dos elements són també les meves característiques musicals quan interpreto música clàssica», va considerar.

«Crec que aquesta polifonia vol dir l’acceptació de les diferències de la gent i de tot tipus de sons, que som capaços de cantar plegats mentre som diversos. La llibertat d’improvisació, de pensament i de desenvolupament de la teva existència i de la teva interpretació del món, aquestes coses poden ser una filosofia de vida, no només una característica de la música», va reflexionar la pianista, qui està molt compromesa amb assumptes de drets humans arreu del món i ha col·laborat amb diverses causes humanitàries.

Liszt, el preferit
No hi ha partitura que es resisteixi al talent de Buniatishvili però, per a ella, «el preferit per interpretar és Liszt», així que va ser molt natural que al seu primer àlbum, el 2011 l’interpretés, coincidint, a més, amb el 200 aniversari del naixement del compositor i pianista. «Quan toco la música de Liszt tinc la sensació que va ser escrita per a mi, per al meu cos, per a les meves emocions i per al meu ésser. No necessito cap nota que em digui com l’he de tocar», va expressar. «És molt natural, com una infecció que té un efecte sobre el cos», així ho va descriure Buniatishvili. «És molt autèntic i gaudeixo molt quan l’interpreto, encara que les peces corresponguin a moments foscos de la seva vida o que teatralment estigui expressant un moment vital dur és una música amb la qual encaixo molt bé i em fa sentir molt unida amb el compositor i, alhora, em sento autèntica amb mi mateixa, un efecte que no aconsegueix cal paltre compositor», va admetre.

Mireia Aguilar
El Periòdic d'Andorra