Cerca de notícies

Enquesta

Del ‘bel canto' al verisme

10/1/2018 |

 

El Donizetti dramàtic de ‘Poliuto’ pren el relleu avui a ‘L’Elisir d’Amore’ al Liceu, amb Kunde i Radvanovsky

L’obra, que feia 42 anys que no es programava, es podrà veure en concert en dues sessions

Feia 42 anys que Poliuto, una tragèdia de Gaetano Donizetti estrenada de forma pòstuma el 1848, no es representava al Gran Teatre del Liceu. Ara arriba en dues úniques sessions (avui i dissabte) i en versió concert per mostrar l’altra cara del compositor de L’Elisir d’Amore, també en cartellera fins al 28 de gener. A banda de poder escoltar una òpera ben poc programada –i injustament, segons la directora artística Christina Scheppelmann– l’esquer principal és la parella de veus principals: el tenor Gregory Kunde i la soprano Sondra Radvanosvsky. Per a Kunde, que va participar a Anna Bolena la temporada 10/11 i en Il pirata, la 12/13, aquest títol significa el retorn al bel canto: “Em sento com a casa tornant al repertori del bel canto, però m’he hagut d’ajustar perquè no n’he cantat en tota la temporada”, va explicar dilluns en la presentació de Poliuto. Per a Radvanoski, una altra habitual del Liceu, que debuta en el rol de Paolina (esposa de Poliuto), no hi ha dubte que es tracta d’una obra d’una gran bellesa i del tot actual: “Polituo va sobre la religió i tracta temes com les arrels i la fidelitat al propi país i a les pròpies creences, actualment una obra com aquesta és del tot pertinent.”

Ambdós cantants destaquen la modernitat d’aquest Donizetti, que s’acosta musicalment més al verisme d’un Verdi amb passatges d’una gran densitat dramàtica. “Fins i tot recorda una Norma o Aida, amb una orquestració a voltes grandiloqüent i feixuga”, va analitzar la soprano americana. “Directament és declamato, no hi ha cant lleuger, sinó que la música expressa la passió i és molt dramàtica”, va afegir-hi Kunde.

De la seva banda, Gabriele Vivani es frega les mans davant d’aquest títol perquè troba que Severo és el rol més bo per a baríton de Donizetti, amb una importància “principal”. Respecte a Poliuto, opina que es tracta d’una òpera “difícil”: “Tot i tenir el fraseig del bel canto, té una orquestració i una dramatúrgia que requereix una gran complexitat tècnica.”

Poliuto es podrà veure, doncs, en versió concert amb l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu dirigida per un especialista en aquest repertori com és Daniele Callegari. Segons Kunde, es tracta d’un títol ideal per fer en versió concert, perquè “permet de concentrar-se en la música sense distreure’s en posades en escena estranyes i altres parafernàlies”. Sondra fa un paral·lelisme amb la lectura d’un llibre: “Quan veus una obra escenificada estàs obligat a veure les imatges que un altre ha creat, en canvi, en versió concert, escoltes la música i et crees les teves pròpies imatges”.

Valèria Gaillard
El Punt / Avui