ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

L'orgue que faltava a Barcelona

14/10/2017 |

 

 

 

La basílica de La Mercè de Barcelona està a punt de canviar el seu orgue per un de nou. Una campanya popular d’apadrinament de tubs permetrà recuperar l’esplendor sonora d’un temple que havia estat referent en la vida musical barcelonina, i tancar així una ferida de la guerra civil que encara feia mal.

Basílica de la Mare de Déu de la Mercè.

L’escena costa d’imaginar. Corren els anys 40 i la Basílica de La Mercè de Barcelona és una església fosca, rònega, buida i força trista. La guerra civil li ha passat per damunt amb tota la seva ràbia i pràcticament no queda ni rastre de la seva esplendor. La talla gòtica de la Mare de Déu, salvada de la crema en el darrer moment, ha tornat al seu lloc després d’un periple per les dependències de Capitania, Olot i Darnius. Entre les pèrdues, però, hi ha com a mínim un orgue (potser n’hi havia dos, no ho sabem del cert). És probablement el que havia construït Jean-Pierre Cavaillé quan va venir a Barcelona a crear aquest instrument i va conéixer la senyoreta Coll, amb qui en els anys a venir havia de fundar la nissaga Cavaillé-Coll, a la qual devem alguns dels millors mestres orgueners de la història.

Barcelona, que abans de la guerra tenia 70 orgues, en conserva només 5 després del desastre. Són temps de misèria, i molts són substituïts per harmonis. Però hi ha excepcions: la casa de la Patrona de Barcelona aposta per encarregar a un dels millors constructors catalans del moment, Gaietà Estadella, que faci un nou orgue.

És així com Estadella comença a treballar de seguida, amb els materials que pot aconseguir en una època de penúries, i va dibuxant un instrument digne del temple que l’acull. Malauradament, l’artesà mor el 1944, abans d’acabar la que possiblement hauria estat una de les seves millors obres. Dos dels seus deixebles aconsegueixen enllestir part de la feina i fer-lo sonar, però a data d’avui, any 2017, mai no s’ha acabat del tot. L’exemple més clar és la cadireta, el petit cos separat de l’orgue major que s’aboca a la nau de la basílica des del cor. És la part que primer es veu, però no ha sonat mai: en realitat, és una capsa buida i els tubs que mostra a la façana són simplement decoratius.

L’orgue actual encara pot funcionar en algun altre temple, però per a La Mercè s’havia quedat petit, i a més necessitava una reparació a fons. Entre els problemes que presenta, el més sorprenent és que l’actual organista, Hèctor París, ha de fer una pressió de 800 grams amb cada dit per aconseguir que baixi una tecla. Impossible, doncs, tocar aquí obres del gran repertori. Es va optar, doncs, per canviar-lo. La complicitat de Fundació La Caixa i la Generalitat van permetre donar el primer impuls i fer l’encàrrec a un dels grans mestres orgueners de casa nostra a l’actualitat: Gerhard Grenzing, autor d’instruments tan destacats com el de la Sala Simfònica de l’Auditorio Nacional de Madrid, el de la Maison de Radio France a París i el de la catedral de Praga, que estrenarà quan hagi enllestit el que serà el seu primer gran orgue a Barcelona. Una campanya d’apadrinament, que ja està oberta, permetrà completar el projecte.

La Mercè vol tornar a ser un focus cultural. No en va, músics com Enric Granados, Lluís Millet i Gaspar Cassadó havien estudiat o treballat en la seva escolania. Ara, amb el nou orgue, omplirà un buit musical a la ciutat, que no disposa de cap instrument de característiques similars: inclourà els avenços de l’orgueneria del segle XXI, gaudirà d’una acústica òptima per fer-hi concerts i a més estarà obert a la ciutadania. No sabem què n’opinaria en Gaietà Estadella, però intuïm dues coses: que estaria perplex en saber que hem trigat setanta anys a tornar a tenir un orgue en condicions, i que estaria content de veure que el projecte tira endavant amb el suport de la ciutat que el podrà gaudir. 

Pep Gorgori
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet