ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Josep Ramon Olivé: “Aquí compten poc amb els artistes de casa”

3/9/2017 |

 

Per què va decidir dedicar-se a la música?
Quan vaig acabar el batxillerat tecnològic m’atreien les matemàtiques, el dibuix tècnic..., però la música havia tingut un pes important en la meva vida (a part d’haver estat a l’Escolania de petit, d’adolescent cantava en corals joves, estudiava piano i violoncel...) i no m’ho vaig haver de pensar gaire per acabar escollint el camí de la música, va ser natural.
I per què es va decantar per la carrera de cantant?
Vaig entrar a l’Esmuc amb 18 anys per realitzar els estudis de direcció coral, un món que em quedava molt proper en aquell moment, però ja des d’un inici vaig començar també a fer classes de cant a l’Esmuc. Abans d’acabar la carrera de direcció ja tenia clar que el cant m’apassionava. Quan ets tan jove encara no ets conscient del que t’exigirà aquesta professió, però jo he d’agrair haver estat sempre envoltat de professors i persones properes que m’han aconsellat molt bé. És important sentir-te apassionat per allò que fas, tractar la feina amb molt de respecte i donar el millor de tu.
Quins reptes es planteja?
M’agradaria poder seguir desenvolupant la meva carrera en un ampli ventall de registres en els quals de moment em sento còmode, des de la música antiga, passant pel lied, fins a la música contemporània o l’òpera. En aquest darrer camp la meva veu és encara jove i espero en els propers anys poder seguir tenint oportunitats que em permetin consolidar-me en aquest gènere. La interpretació i la posada en escena fan dels rols en produccions d’òpera un treball complet que m’atrau molt. De moment, però, no miro gaire endavant i intento anar pas a pas i gaudir al màxim de cada projecte.
La tonalitat de baríton no és tan glamurosa com la de contratenor, tant de moda avui dia..., o això està canviant?
És cert que els cantants de la nostra història recent amb més ressò són tenors o sopranos, i potser les veus intermèdies (mezzos i barítons) no han tingut tant reconeixement. Però d’un temps ençà, i amb la música clàssica més a l’abast de tots els públics, aquestes veus estan agafant més protagonisme i en són un exemple cantants com ara Bryn Terfel, Cecilia Bartoli, i Dimitri Hvorostovsky.
A Catalunya ja ha fet diversos concerts i té projectes que inclouen concerts en el Festival Emergents o la participació en el ‘Rèquiem’ de Guinovart al Palau. Se sent ben tractat a casa?
He de dir que soc afortunat d’haver tingut i de seguir tenint (toquem fusta) oportunitats molt interessants al nostre país. És un plaer poder col·laborar amb l’OBC, amb l’Orfeó Català o amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, i fer-ho en escenaris tan nostres i a la vegada tan internacionals com el Palau de la Música, el Liceu i L’Auditori. Però penso que potser no tothom ha tingut aquesta sort. Sobretot penso en companys músics que són a l’estranger buscant oportunitats i que és una llàstima no veure’ls més sovint als escenaris catalans. Tot i que això està canviant una mica els darrers anys, encara avui en dia trobem programacions al nostre país que compten poc amb artistes de casa i aposten més pels de fora. En el nostre país tenim un excel·lent talent musical i crec que s’ha de seguir treballant per tal de donar més oportunitats als músics de casa.
Quines són les seves aspiracions en el terreny musical?
Pel que fa al repertori, hi ha diverses obres que m’agradaria cantar aviat i que encara no he tingut l’oportunitat d’interpretar, com ara la La Passió segons sant Joan i segons sant Mateu de Bach. També hi ha molts rols operístics que m’agradaria representar algun dia, però ja arribaran, no tinc pressa. Pel que fa a la meva vida com a cantant, m’agradaria poder seguir tenint oportunitats tant a casa com a fora. I com a aspiracions artístiques, el meu objectiu és poder arribar a assolir un nivell interpretatiu que m’ajudi a transmetre les emocions de la música, que faci arribar el missatge del text i que provoqui algun reacció al públic. Crec que això és el que la gent busca quan va a un concert o escolta un CD.
I pel que fa a projectes, té algun enregistrament a la vista?
Espero amb molta il·lusió la participació al nou festival de lied que es farà a Barcelona el curs vinent, el Schubert Lied, on s’interpretarà al llarg de tres anys l’obra integral de Schubert per a veu i piano, i en el qual tindré l’oportunitat de fer un dels recitals programats a L’Auditori de Barcelona amb el pianista Francisco Poyato, el febrer del 2018. Pel que fa al camp de l’òpera, al maig debutaré en el rol de Mercutio de l’òpera Roméo et Juliette de Gounod al Teatro Calderón de Valladolid amb Celso Albelo i Katerina Tretyakova en els rols principals. A part d’això, estem esperant amb moltes ganes que surti la gravació de l’òpera Alba Eterna d’Albert Guinovart amb l’Orquestra Camera Musicae, on vaig fer el paper de Fill.

Valèria Gaillard
El Punt / Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet