“I ara deixaré de parlar”, va dir ahir Plácido Domingo (Madrid, 1941). Volia descansar la veu abans de l’assaig de l’òpera Thaïs, de Massenet, que interpretarà en versió concert els dies 1 i 4 de març al Liceu. Tanmateix, Domingo és generós de mena, i quan a la roda de premsa va arribar el torn de les preguntes, les va contestar totes sense estalviar paraules. Va explicar, per exemple, que com a director de l’òpera de Los Angeles segueix intentant tirar endavant una òpera sobre el pilot de Fórmula 1 Ayrton Senna. “És la història dels tres últims dies de vida de Senna al circuit d’Imola. Als Estats Units la Fórmula 1 no és tan coneguda com a Europa, i estic trobant una mica de resistència per fer-la. Però sembla que a Montecarlo sí que hi ha interès, i si té èxit la podríem portar a Los Angeles”, diu aquest apassionat del motor que vol aprofitar l’estada a Barcelona per escapar-se a veure els entrenaments que faran les escuderies de Fórmula 1 a Montmeló la setmana que ve.

Com a seguidor del Reial Madrid, també va fer una anàlisi de la temprada futbolística. “El partit que ens falta amb el Celta serà definitiu, tot i que no es podrà jugar fins al maig”, va pronosticar encara afectat per la derrota del equip de Zidane a València, que va presenciar en directe perquè fins dijous va estar cantant La traviata al Palau de les Arts. Va informar que Pau Gasol anirà a veure l’òpera Salomé a Los Angeles, aprofitant que aquest cap de setmana juga contra els Clippers i els Lakers. I amb certa resignació va reconèixer que li agradaria tenir un calendari més “flexible” per poder seguir més els esports.

Tot i així, la seva passió principal és i serà la música, i es nota quan parla de Massenet, “un dels tres compositors més criticats negativament a la seva època, juntament amb Txaikovski i Puccini”. “És un compositor immens”, afegeix abans de defensar l’oportunitat de “ressuscitar en versió concert algunes òperes que són difícils de fer en escena”, a vegades per “la poca disponibilitat dels artistes”.

Domingo, que fa anys que va canviar la corda de tenor per la de baríton, està vivint una nova etapa com a cantant, assumint rols com el de l’Athanaël a Thaïs, un paper amb el qual es va estrenar a València el 2012, i que aquell mateix any a Sevilla i el 2014 a Los Angeles va cantar amb la soprano georgiana Nino Machaidze (Tbilissi, 1983), amb qui també farà parella a Barcelona. “És un somni fet realitat poder cantar amb ell. N’aprens molt”, diu Machaidze, que el 2013 va brillar al Liceu interpretant la Fiorilla a Il turco in Italia. “La Nino fa una Thaïs extraordinària, i és una llàstima que no la pugueu veure en escena”, diu Domingo, que tanmateix valora “la intimitat” de la versió en concert i especialment la participació del tenor canari Celso Albelo, “que està fent una carrera tremenda”.

Un duo constant

Thaïs, estrenada a París el 1894, explica la història d’una cortesana a l’Egipte del segle IV a la qual l’Athanaël vol convertir al cristianisme. El llibret de Louis Gallet es basa en la novel·la d’Anatole France, que transforma amb una dramatúrgia que prioritza les tensions de la relació que estableixen l’Athanaël i la Thaïs, el combat entre l’amor diví i l’amor carnal. Això fa que, com diu Domingo, l’òpera sigui una mena de “duo constant”, sobretot després de La meditació, el famós intermezzo per a violí i orquestra.

Quan acaba la roda de premsa, Domingo, que al juny celebrarà els 50 anys del seu debut a Viena cantant el rol del marquès de Posa a Don Carlo, recorda que necessita els caramels de mel i llimona que fa servir per tenir cura de la veu. “Hem d’avisar que me’ls portin”, diu.