ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Irregular versió de 'Teuzzone' al Liceu

26/2/2017 |

 

Jordi Savall estrena a Espanya l'òpera de Vivaldi amb una notable actuació de Le Concert des Nations però un discret repartiment de veusIrregular versió de 'Teuzzone' al Liceu

Gairebé 300 anys després de l’estrena en el Carnaval de Màntua, el 1719, ha arribat al Liceu, en plena celebració del Carnestoltes, l’estrena a Espanya de Teuzzone, òpera poc coneguda d’Antonio Vivaldi. La recuperació d’aquest títol de l’autor de mig centenar de peces líriques tapades per l’èxit de les seves obres instrumentals, suposava un gran esforç. Jordi Savall, que ja havia enregistrat aquesta rescatada partitura al palau de Versalles el 2011, no ha perdut l’oportunitat d’oferir-la en versió concert al teatre de la Rambla. El violagambista i director va extreure un so pulcre de la seva formació Le Concert des Nations, però la discreció del repar-
timent va minvar part de l’èxit d’aquest projecte.

Durant la funció el públic va seguir amb interès aquesta obra que es remet a l’imaginari dels viatges orientals de Marco Polo. Hi va haver alguna deserció a la segona part, però en general l’espectacle va complaure els amants d’una música grandiloqüent, rítmica i d’inqüestionable brillantor melòdica. Una altra cosa diferent és el seguiment de la trama a través de les prestacions vocals i dramatúrgiques dels protagonistes, que exigeixen un nivell virtuosístic i una empenta interpretativa que va resultar limitada. La incorporació de dos instruments orientals, una pipa (llaüt) i un guzheng (arpa rectangular plana), va realçar l’exotisme de la peça.

CERTA RUTINA

El llibret narra les peripècies del príncep Teuzonne, hereu del tron xinès després de la mort del seu pare, l’emperador Troncone. Tot s’altera quan entra en joc l’ambiciosa i jove viuda Zidiana, que vol aconseguir el poder i l’amor del seu fillastre a qui estima secretament. El joc d’aliances i traïcions teixit per l’emperadriu, aprofitant-se de l’amor que li professen el general Sivenio i el primer ministre Cino, és l’eix del relat. El pla acabarà fracassant i s’arribarà a un final feliç amb el protagonista casant-se amb la princesa tàrtara Zelinda.

Els passatges d’aquesta història es van il·luminar en algunes fases instrumentals i en la qualitat dels acompanyaments, però els cantants no van aconseguir, salvant alguna excepció, superar la sensació d’una certa rutina. Els recitatius i algunes àries es van exposar de forma plana i gairebé sense emoció. Particularment inexpressiu va ser Furio Zanassi, que no va acabar de projectar mai el caràcter del maquiavèl·lic general. El sopranino Paolo López no va passar de la discreció en la recreació d’un manifestament millorable protagonista. Simplement va complir en els ornaments, però es va mostrar escàs de projecció.

Marta Fumigalli no va treure tot el partit possible dels seus recursos per desenvolupar el seu maniobrer rol, però va ser aplaudida al final. Roberta Mameli, en un exercici de travestisme dels que tant agradaven a Vivaldi, va exhibir bona presència i un bon registre vocal, però va oferir una versió de Cino allunyada dels accents masculins del seu personatge. La millor va ser Sonia Prima recreant a una princesa pletòrica de força, energia i bon cant. Va ser la més creïble en una nit en què la música de Vivaldi es va imposar a les interpretacions vocals.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet