Cerca de crítiques

Enquesta

Àries oblidades del barroc tardà

11/12/2023 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/aries-oblidades-del-barroc-tarda-356755

El contratenor Philippe Jaroussky, acompanyat de l’orquestra Le Concert de la Loge, presenta al Palau de la Música el seu darrer àlbum

Quan Philippe Jaroussky va decidir estudiar per ser contratenor, va néixer en ell una dèria per trobar aquelles peces que amb el pas del temps havien quedat amagades i fer-les brillar de nou dalt d’un escenari. Amb aquest mateix impuls ha treballat per retrobar àries del barroc tardà, un període que no havia investigat gaire fins ara, i m’ha fet un àlbum juntament amb l’orquestra Le Concert de la Loge: Forgotten Arias (Àries oblidades). La importància del compendi recau en ressaltar la figura del gran llibretista Pietro Metastasio, qui va escriure una gran varietat de drames lírics que van ser musicats per una multitud de compositors del barroc i del classicisme.

Al concert del 4 de desembre al Palau de la Música, Jaroussky ens presenta algunes de les àries que apareixen en el seu nou àlbum. El repertori del concert reuneix, doncs, àries compostes entre els anys 1748 i 1770, període en el qual es va desenvolupar l’òpera sèria. Abans de començar amb aquestes peces per a veu, però, l’orquestra introdueix al públic l’òpera Demofoonte de Johann Adolf Hasse amb una simfonia. Le Concert de la Loge destaca per la seva formació semblant a un conjunt de l’època barroca, amb el clavicèmbal al centre de la formació i amb el violinista Julien Chauvin com a músic i director alhora. La vitalitat, cohesió i connexió amb què toquen tots els integrants des del primer moment és admirable: les mirades entre els músics, la simultaneïtat dels gestos, la precisió dels arcs i l’expressió de les dinàmiques fan que la partitura prengui forma d’una manera especial.

De seguida entra a l’escenari Philippe Jaroussky, qui se situa amb la seva elegant vestimenta davant de l’orquestra per continuar amb la mateixa òpera de Hasse, aquest cop entrant en les peces per a veu: el recitatiu Ma che vi fece oh stelle i les àries Sperai vicino il lido i Misero Pargoletto. Més de 70 compositors —alguns com Mozart, Vivaldi o Gluck— també van musicar el popular llibret d’aquest drama d’època mítica de Metastasio, però, tot i el renom de què gaudia Hasse en l’època, aquesta versió no ha arribat als nostres dies amb gaire fama. La passió del contratenor francès per a la música que interpreta és innegable: la seva característica veu transmet per tot el Palau sentiments que havien quedat mig amagats des del segle XVIII. Tot això amb una delicadesa i alhora potència que fan deixar sense paraules al públic. Tots ens trobem immersos en la lletra que va inspirar a molts altres durant segles.

Acabades les àries de l’òpera Demofoonte, l’orquestra pren protagonisme de nou amb una Fuga i Grave per a cordes en Sol menor del mateix compositor. El concert va succeint, doncs, d’aquesta manera: s’intercalen un parell o tres d’àries amb peces orquestrals, en les quals Jaroussky marxa de l’escenari per després tornar a entrar. Un format que funciona per descansar i pair aquestes àries, noves per molts, però alhora embassar-nos amb Le Concert de la Loge, amb la seva magnífica interpretació de l’estil barroc amb peces de gran dificultat tècnica. Continuen sense el solista amb una simfonia de Leonardo Leo extreta de l’òpera Catone in Utica, la més antiga de tot el programa.

Per finalitzar la primera part del concert, Jaroussky torna a l’escenari per interpretar l’ària Se mai senti spirarti sul volto de l’òpera La Clemenza di Tito del compositor Michelangelo Valentini, així com, de l’òpera L’Olimpiade de Tomaso Traetta, el recitatiu Dove son che m’avenne i l’ària Gemo in un punto e freno. Deixa al públic en un punt àlgid i les ovacions no falten; hi ha plena expectació per a la tornada dels músics a l’escenari rodejat de muses. Si l’última peça que escoltem és L’Olimpiade de Traetta, comença la segona part amb l’òpera de nom homònim d’Andrea Bernasconi, una mostra de com d’un llibret podien sortir-ne quantitat d’obres musicals. Amb l’alegre ària Siam navi all’onde algenti Jaroussky demostra de nou la seva capacitat vocal amb les floritures i els impressionants salts de nota que ofereix la partitura.

Possiblement, el moment més emotiu del concert és l’ària Gelido in ogni vena de l’òpera Il Siroe de Giovanni Battista Ferrandini. Els moments dolços contrastats amb moments palpitants plens de pena abunden en aquesta peça, que, sumat a la qualitat dels intèrprets, deixa a tot el públic amb por de trencar la delicada atmosfera que s’ha creat. La tensió es va formant a través del diàleg entre les cordes i la melodia del contratenor, i els contrastos entre el tema i les codes amb coloratures. La intensitat continua quan Jaroussky deixa a l’orquestra sola per interpretar la Simfonia en Mi b major de Niccolò Jommeli, de qui toquen l’última ària del concert: Fra cento affanni de l’òpera Artaserse. Abans d’aquest final, també ens porten aquesta òpera, aquest cop per part del compositor Johann Christian Bach, amb l’ària Per quel paterno amplesso.

S’acaba el concert amb aquesta segona part, i el públic s’aixeca aplaudint per demanar més. Jaroussky ho porta preparat. Porta escrit un petit text en català per explicar-nos el regal que ens oferirà a continuació. Tot i que el repertori del concert es basa en àries oblidades, el contratenor ens canta com a bis una ària molt popular d’una òpera que ja s’endinsa més en el classicisme: Che farò senza Euridice de Christoph Willibald Gluck. La interpretació és excepcional i, quan finalitza, li demanem més. “Us porto una ària que m’ha donat molta sort en la meva vida, Vedro con mio diletto”, comenta. I així ens delecta amb un altre dels grans noms de la història de la música: Antonio Vivaldi.

Philippe Jaroussky amb Le Concert de la Loge ofereixen un concert espectacular, fruit del treball impecable que han fet amb l’àlbum d’Àries oblidades. No és la primera col·laboració que fa el contratenor amb la formació orquestral de Julien Chauvin, però espero que no sigui l’última que porten a casa nostra. Per a mi, sempre són una aposta segura per gaudir i redescobrir música que ha inspirat a generacions senceres temps enrere. 

Neila Franch
Núvol