ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

La violència i la poesia de Pasolini segons Parra i Bieito

25/6/2023 |

 

Programa: Orgia, d'Hector Parra

Lloc i dia:Teatre Arriaga, de Bilbao

http://www.revistamusical.cat/critica/la-violencia-i-la-poesia-de-pasolini-segons-parra-i-bieito/

ORGIA d’Hèctor Parra, amb llibret de Calixto Bieto. Ausrine Stundyte, Leigh Melrose i Jone Martínez. Ensemble Intercontemporain. Calixto Bieito, direcció escènica. Pierre Bleuse, direcció musical. TEATRO ARRIAGA (BILBAO). 22 DE JUNY DE 2023.

En uns temps dominats per l’infantilisme creixent d’una societat que sembla haver renunciat a l’esperit crític, l’obra de Pier Paolo Pasolini manté viu, més de mig segle després, el seu poder de confrontar l’individu amb si mateix, de denunciar intoleràncies i hipocresies. Orgia, l’obra teatral que va estrenar sense èxit el 1968 a Torí, és avui la base d’una òpera composta per Hèctor Parra que sembla de l’actualitat més immediata pel retrat que Pasolini fa d’uns personatges que exemplifiquen les relacions socials. Acabada d’estrenar a Bilbao coproduïda pel Teatro Arriaga, el Liceu de Barcelona i el Festival de Peralada, el llibret d’Orgia porta la firma de Calixto Bieito, que ha fet una reducció del text original de l’escriptor italià a una tercera part sense perdre la poesia que la domina de principi a fi i respectant-ne fidelment l’estructura en un pròleg i sis episodis.

L’obra parla de dominació, d’insatisfacció i de repressió mitjançant només tres personatges: una parella benestant i una prostituta, tots sense nom. El marit es disposa a sotmetre la dona consumant una relació sadomasoquista extrema, però la dona no se sotmet a l’obediència del marit, mata els seus fills –com Medea– i se suïcida. L’home vol repetir la relació violenta amb una prostituta, però tampoc no ho aconsegueix. Acaba descobrint la seva homosexualitat i es penja, vestit de dona, en un acte reivindicatiu contra el poder i de denúncia d’una societat hipòcrita.

Fa tretze anys que, llegint l’obra teatral de Pasolini, Parra hi va veure una òpera. La relació amb Bieito, amb qui ja n’ha fet dues més (Wilde i Les bienveillantes), i el premi d’un any de residència a la Villa Medici de Roma concedit per l’Acadèmia de França per a aquest projecte, han permès arribar a l’estrena que el públic que omplia l’Arriaga, clavat a la butaca, va rebre amb molts aplaudiments. Orgia és el resultat de l’evolució natural que ha tingut el compositor, per a qui la veu és importantíssima, com ha demostrat en les seves altres obres per al teatre.

L’òpera comença i acaba amb un crit musical, però el compositor ha fet una partitura d’un gran lirisme, especialment en la part de la dona, fins i tot amb ressonàncies puccinianes en alguns moments. Escrita per a una formació cambrística de catorze instruments, un dels quals és un arxillaüt amb el qual Parra contraposa polifonia i homofonia, tot explorant així les dualitats que impregnen l’obra de Pasolini, de modernitat i arcaisme, de passat i present, d’Eros i Thanatos, i creant moments d’una gran bellesa en els solos en què l’instrument antic acompanya la veu.

La posada en escena de Bieito és d’una gran sobrietat. Tota la duresa de l’obra l’ha deixada al contundent poder de la paraula i de la poesia de Pasolini. Tres parets blanques delimiten l’espai on el mobiliari més imprescindible i més quotidià d’un habitatge indica el dormitori, el menjador-sala d’estar i l’habitació dels nens. La il·luminació de Michael Bauer acompanya molt bé els diferents moments. També el vestuari és auster. Com en l’obra teatral, l’òpera comença amb el pròleg en què l’home, que s’ha penjat, amb el coll torçat i el cos oscil·lant a un metre de terra, s’adreça al públic per explicar-se.

L’estrena va comptar amb un repartiment de luxe. De fet, Parra va escriure la partitura pensant específicament en la soprano lituana Ausrine Stundyte, el baríton anglès Leigh Melrose i la també soprano basca Jone Martínez. La cantant lituana, que amb Bieito ha fet un Àngel de foc (Prokófiev) de referència, és la dona, amb un paper vocal predominant als primers episodis de l’òpera. Els salts vocals no tenen secrets per a ella i sempre estan perfectament controlats. No perd mai la força interpretativa ni en els moments en què la partitura reclama la declamació més que el cant.

Per al paper del marit, de l’home, Parra ha fet una part menys compromesa. Així i tot, el baríton, que s’està especialitzant en interpretacions d’òpera contemporània (fa ben poc protagonitzava Nixon in China al Teatro Real), era un marit vocalment poderós. I la jove soprano basca, en el paper menor de prostituta, complia a la perfecció.

També era un intèrpret de luxe l’Ensemble Intercontemporain, una de les formacions més prestigioses que ha estrenat moltes obres contemporànies (per exemple, Intérieur de Joan Magrané). En portava la batuta Pierre Bleuse, director musical de l’Ensemble a partir de la temporada vinent i també director artístic del Festival Pau Casals de Prada.

Orgia arribarà al Liceu l’abril del 2024. Tractant-se d’una òpera pràcticament de cambra i donades les dimensions del Teatre de La Rambla, es reforçarà la secció de corda fins a un total de trenta instruments. La interpretarà l’orquestra del Teatre dirigida pel mateix Bleuse. I pel que fa a les veus, Stundyte i Martínez repetiran, però sense Melrose. 


Rosa Massagué
Revista Musical Catalana

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet