Cerca de crítiques

Enquesta

Tempesta de música

16/3/2022 |

 

Programa: Vox Luminis

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2112881-tempesta-de-musica.html

Sem­pre és un regal poder escol­tar, en viu, l’excelsa i tea­tral música de Henry Pur­cell (1659-1695). Si aquesta, a més, s’ofe­reix en forma de pro­grama doble, com s’acaba de pro­gra­mar excel·lent­ment al Palau de la Música, amb unes inter­pre­ta­ci­ons dra­ma­tit­za­des de les seves mas­ques (hi ha qui les ano­mena semiòperes) King Art­hur Z 628 (1691) i The Fairy Queen Z 629 (1692), el regal s’engran­deix. Però si, a sobre, es poden escol­tar amb les for­ces musi­cals de l’ensem­ble vocal i ins­tru­men­tal belga Vox Lumi­nis ja no estem davant d’un regal, sinó de tota una altra cosa. Fa anys que seguim amb interès el con­junt de Lio­nel Meu­nier, qui, pre­ci­sa­ment, a Bar­ce­lona havia actuat en un parell d’oca­si­ons a través de L’Audi­tori amb pro­gra­mes de música reli­gi­osa, l’última de les quals amb un monogràfic dedi­cat a Die­trich Bux­te­hude. Si ales­ho­res ens referíem a una inter­pre­tació curu­lla de res­sonàncies espi­ri­tu­als que por­ta­ven els oients a una dimensió en clau trans­cen­dent, dilluns al Palau, la música pur­ce­lli­ana en cinc actes amb lli­bret de John Dry­den ens va por­tar a una exhi­bició ja no tan sols musi­cal, on va sobre­sor­tir un super­la­tiu cor de solis­tes que van assu­mir els dife­rents rols de l’obra, sinó també core­ogràfica i de movi­ment cor­po­ral gràcies a l’excel·lent apor­tació de la dra­matúrgia d’Isa­line Cla­eys. La veu pode­rosa de Pere Arqui­llué reci­tant uns tex­tos com­pos­tos per la mateixa dra­ma­turga i Simon Rob­son van com­ple­tar els ingre­di­ents per a l’asso­li­ment de la pedra filo­so­fal i, per tant, dels secrets de l’obra del músic de West­mins­ter. Si els his­to­ri­a­dors ens han ense­nyat com a la cort artúrica eren habi­tu­als les pràcti­ques alquímiques, com també la recerca del Graal, dilluns vam escol­tar una pedra filo­so­fal de natu­ra­lesa musi­cal que, durant quasi tres hores, ens va sub­mer­gir en una tem­pesta de música i que, para­fra­se­jant Jaume C. Pons Alorda, també ens va trans­por­tar a les por­tes divi­nes de l’ ànima.

ORIOL PÉREZ TREVIÑO
El Punt/Avui