ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Festival Life Victoria, per amor al 'lied'

27/9/2018 |

 

Programa: Recital de Josep-Ramon Olivé

Josep-Ramon Olivé i Malcolm Martineau inauguren el cicle a la sala Domènech i Montaner del Sant Pau Recinte Modernista

Només l’Associació Franz Schubert va saber mantenir a Barcelona durant una dècada un cicle dedicat al gènere del lied, l’especial format del qual requereix espais que convidin a la introspecció. Potser per això les immenses sales del Palau, L’Auditori o el Liceu, entitats que s’han aventurat a programar cicles liederístics, han fracassat en l’intent. Ara és el Festival Life Victoria el que porta la batuta del lied a la capital catalana, cuidant molt les sales que utilitza: en la seva cinquena edició es consolida en un àmbit que va saber cultivar com pocs la soprano barcelonina Victòria dels Àngels. La fundació que porta el seu nom va inaugurar una nova etapa del certamen, aquesta vegada a la bonica sala Domènech i Montaner del Sant Pau Recinte Modernista, amb una acústica lluminosa i que permet la proximitat adequada amb els intèrprets.

La vetllada va començar amb un vídeo de Victòria interpretant 'Damunt de tu, només les flors', de Frederic Mompou sobre una poesia de Josep Janés, i amb el mateix Mompou al piano, Lied que més tard Josep-Ramon Olivé interpretaria com a part d’un programa dedicat a aquest compositor, quan es compleixen 125 anys del seu naixement.

El baríton barceloní va impressionar per la seva adequació al gènere comptant amb el piano del llegendari Malcolm Martineau, que va imposar la seva mestria i temperament, sempre atent al cantant; la seva prodigiosa digitació va omplir de seguretat Olivé, que va lluir recursos expressius i coloristes, com uns pianíssims timbrats i naturals. El repertori es va moure entre Schubert, Debussy, Poulenc i Mompou, amb un Olivé que gairebé sempre va saber mesurar la seva entrega perquè les poesies s’escoltessin amb sentit i sense atapeïments. En alguns moments li va faltar polir detalls, ja que gairebé sempre, després d’algun forte, arribava un final de frase molt exposada, gairebé sense recolzament i castigant l’afinació. Propines de Richard Strauss i Toldrà van acomiadar un recital els teloners del qual van ser un seductor Eduard Mas (tenor) i una eficaç Marta Puig (piano).


Pablo Meléndez-Haddad
El Periódico de Catalunya

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de