ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Sabata ofereix un 'Rinaldo' commovedor i àgil a Peralada

7/8/2018 |

 

Programa: Rinaldo, de Händel

Lloc i dia:Festival Castell de Peralada

Els intèrprets van mostra un gran nivell i les picades d'ullet escèniques van facilitar la immersió a l'obra de Händel

Una apassionant festa barroca és el que es va viure diumenge al Festival Castell de Peralada amb la representació de 'Rinaldo', de Händel, a l’històric escenari que ofereix l’església del Carme a càrrec d’un conjunt d’intèrprets de primera divisió en la matèria. Xavier Sabata, artista resident d’aquesta edició de l’esdeveniment empordanès –presentant-se aquest any per partida doble al cartell–, es va ficar a la motxilla el seu primer èxit després d’evidenciar un sensible olfacte per gaudir i fer disfrutar del millor barroc encenent els ànims del públic.

Responsable del concepte de l’espectacle, Sabata va optar per oferir la versió íntegra de l’òpera revisada pel mateix Händel el 1731 (en primera audició a Espanya) en lloc de la primera, estrenada dues dècades abans. 'Rinaldo' és un plaer per als sentits dels amants del gènere i una de les partitures més rodones del compositor, que va catapultar la seva fama a Londres. A la versió de concert plantejada inicialment s’hi van afegir les picades d’ullet escèniques del contratenor català, un detall que el públic va agrair, ja que els moviments, la il·luminació i la interacció dels intèrprets van facilitar la immersió en la trama, perquè la van impregnar de dinamisme i van agilitar les gairebé tres hores de meravellosa música composta per a aquesta història d’amor i passions ambientada en la primera croada.

Sabata va dibuixar el guerrer Rinaldo amb un fraseig elegant i ple d’humanitat –una cosa no tan freqüent en el gènere–, que va trobar més comoditat a la zona central de la seva veu de timbre bonic i homogeni, al costat d’una polida execució de la coloratura; ficat en el seu personatge fins al moll de l’os va commoure en diversos moments, com en la sentida 'Cara sposa'.

Li va fer excel·lent rèplica la seva estimada Almirena en la veu de Núria Rial, debutant en el festival i de consolidada trajectòria internacional. La soprano catalana va convèncer per la seva expressivitat i gran control del seu instrument, acolorint amb puresa i al seu gust cada estat d’ànim del personatge (també en els fugaços papers de Dona i Sirena), donant bona mostra de conèixer l’estil en profunditat; la seva fama la precedeix.

Hi va haver també lloc per al lluïment de la mezzosoprano Mary-Ellen Nesi com a la temperamental Armida, enèrgica i generosa en tot el seu art, d’amplíssim registre vocal i impecable execució. A la contralt Hillary Summers –de veu més discreta– li va faltar una mica més de projecció, tot i que va viure amb realisme totes les vicissituds de l’Argante. Van sorprendre positivament la potent vis teatral i el formidable domini vocal del tenor sevillà Juan Sancho com a Goffredo –de coloratura excel·lent– i la bon saber fer del baríton Josep-Ramon Olivé, que va donar vida a un Mag molt convincent.

Dani Espasa, amo de molts talents musicals i veritable especialista en el gènere, va treure brillantor a la partitura des del clavecí dirigint amb absoluta complicitat el conjunt barroc Vespres d’Arnadí, sempre atent i implicat a oferir el millor so possible. 


Manel Cereijo
El Periódico de Catalunya

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet