ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Adéu, Amics!

29/5/2018 |

 

Programa: ‘Cavalleria rusticana' (P. Mascagni) i ‘Pagliacci' (R. Leoncavallo)

Lloc i dia:Teatre Municipal de Girona

El gran triomfador de la nit va ser el tenor madrileny Enrique Ferrer, donant vida a dos extenuants personatges, el Turiddu de Cavalleria rusticana i el Canio de Pagliacci. El cantant posseeix una gran veu, amb metall i ben timbrada. Es va mantenir caut durant la primera òpera i li va mancar un xic més d’expressivitat, però el seu retrat del gelós pallasso a la segona òpera va ser sensacional, amb una interpretació molt sentida i introspectiva que va fugir dels efectes fàcils, com plors i gemecs, que d’altres tenors de més renom utilitzen abusivament en aquest personatge. Bravo!

També va fer un gran treball el baríton cerverí Toni Marsol. El seu Alfio de la primera òpera va passar excessivament desapercebut, tampoc el personatge dona per gaire. Però a continuació va fer una gran creació de l’intrigant pallasso Tonio, ja des de la seva aparició al pròleg, malgrat evitar alguns aguts tradicionals però compromesos. La posada en escena el va ajudar també molt a crear aquest sinistre personatge, aquí vist com una espècie de Joker terrorífic.

No van estar a la mateixa altura les protagonistes femenines. Eugènia Montenegro és una cantant expressiva i amb un bon registre mitjà i greu, però la seva Santuzza de Cavalleria rusticanava patir en excés d’uns aguts poc acurats i massa oberts, a vegades propers al crit. Montserrat Martí va ser la Nedda de Pagliacci amb una veu no especialment bella però amb un bon domini tècnic, malgrat que no aconseguí mostrar la ingenuïtat del personatge, especialment en la seva ària de sortida.

La resta del repartiment va estar a l’altura. Destacarem M. Luisa Corbacho (Mamma Lucia) i César Cortés (Beppe), aquest últim amb una molt bona interpretació de la seva complicada ària.

L’aspecte escènic va tenir el gust de diferenciar temporalment les dues òperes, malgrat l’espai fos el mateix. Poc remarcable va ser la clàssica i tradicional ambientació de Cavalleria rusticana, però en canvi, a Pagliacci hi va haver un canvi temporal (vam passar als anys cinquanta del segle passat) i un major treball en els detalls escenogràfics (joc de llums, individualització de diferents personatges del cor, ús del mim, etcètera).

Cor i orquestra varen estar al mateix nivell d’altres representacions, però en aquest cas es varen veure afavorits per l’atenta batuta de Santiago Serrate, que va fer una lectura vibrant i poètica de les dues partitures.

I amb aquestes representacions finalitza l’òpera representada a Girona durant el 2018. A la tardor els Amics de l’Òpera de Sabadell tenen previst portar a diferents ciutats de Catalunya la meravellosa i shakesperiana Falstaff de Verdi, una òpera mai vista a la nostra ciutat. Però aquesta producció no arribarà a Girona. Durant aquesta època tindrem la internacional i mediàtica Temporada Alta. Sembla ser que els Amics de l’Òpera de Sabadell no tenen espai a la tardor gironina.

 

DANI CORTÉS GIL
El Punt / Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de