Amb vint-i-quatre actuacions al sarró, Maria João Pires és una de les artistes més fidels i estimades d’Ibercamera. Protagonitza ara la cloenda de la 34a temporada, desmentint de passada les notícies de retirada, si bé és cert que la pianista portuguesa ha reduït els seus compromisos. De gira amb l’Orquestra de París, Pires va ser anunciada inicialment com a solista de l’ Emperador de Beethoven, una tria intrigant (¿l’ha interpretat mai?) que a l’hora de la veritat va deixar pas al Concert per a piano núm. 3 del mateix compositor, una partitura més adient a les seves característiques. Pires hi va desplegar unes dosis generoses de poesia, sense descuidar els passatges més assertius (els contrastos ben dosificats del primer moviment) ni els més lleugers (un àgil Rondó conclusiu). Tanmateix, va ser tant en un preciós Largo central com en la propina, el temps lent de la sonata Patètica, on la capacitat de Pires de fer cantar el piano amb la màxima dolçor, sense afectacions, va causar estralls.