Cerca de crítiques

Enquesta

Purcell vibrant a l'Auditori

15/4/2018 |

 

Programa: Gabrieli Consort & Players

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

El Gabrieli Consort & Players, una formació instrumental i vocal reduïda, dirigida pel seu titular, Paul McCreesh, van oferir un concert absolutament apoteòsic a L’Auditori, en què van interpretar la semiòpera de Purcell King Arthur. Uns intèrprets fora de sèrie per a una obra molt rara de sentir a les nostres latituds era una combinació guanyadora que es va endur una ovació entusiasta del públic.

Encara recordem el brillant concert del King’s Consort, també a L’Auditori, en què va interpretar la música per a la cerimònia de coronació del rei Jordi II. El concert del Gabrieli Consort hi està força vinculat perquè es tracta novament de barroc anglès lligat a la política. El King Arthur de Purcell no se centra en les històries de Camelot, sinó més aviat en les lluites entre britons i saxons, que en època del compositor al·ludien a la pugna entre els partidaris de Jaume II i els de James Scott I per succeir Carles II al tron.

Vam veure sortir una orquestra de dimensions molt reduïdes, amb dos o tres instruments per secció, i un conjunt de nou cantants que van fer alhora de solistes i de cor. Paul McCreesh, amb un art i una perícia impressionants, va fer que tots aquells músics sonessin com un gran conjunt, en unitat, harmonia, i amb un so esplendorós, tant per part dels instrumentistes com dels cantants. Vam poder veure de seguida que els cantants eren solistes de primera divisió quan intervenien sols, i alhora formaven un cor compacte en les parts corals, de manera anònima, sense ni tan sols informar al programa de qui cantava cada part solista.

Paul McCreesh va donar a King Arthur una aura molt teatral, de manera que malgrat ser una versió de concert, va haver-hi una petita mostra d’escenificació en algunes escenes, com ara la de l’esperit del fred o la del cor de borratxos, en la qual tots els homes del cor, incloent-hi McCreesh, cantaven visiblement “beguts”. Els cantants, disposats en dues files obliqües, actuaven cada vegada que intervenien com a solistes, la qual cosa va contribuir a realçar el dinamisme que ja imprimia la direcció de McCreesh. Caldria destacar l’enorme compenetració entre les dues veus femenines en el duo del quart acte.

Si les veus van ser totes sense excepció de luxe, el mateix podem dir de l’orquestra, que amb uns pocs músics va sonar de manera plena i molt harmònica. Únicament la trompeta va tenir unes petites falles al final, però és un detall excusable que no lleva gens de mèrit a una interpretació fabulosa. Paul McCreesh es va reivindicar com un gran coneixedor de l’obra de Purcell, i amb la seva interpretació ens va transportar durant un parell d’hores al segle XVII anglès.

El Gabrieli Consort & Players és una formació molt sòlida, fundada el 1982, que esperem que torni aviat a Barcelona a repetir un programa d’excel·lència i d’èxit com el que van interpretar a la temporada de música antiga de l’Auditori.

Elsa Álvarez Forges
Núvol