ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

El Donizetti tràgic arrossega el Liceu amb ‘Poliuto'

9/1/2018 |

 

Programa: 'Poliuto', de Gaetano Donizetti

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

Sondra Radvanovsky i Gregory Kunde protagonitzen la versió concert de l’òpera

El Liceu torna a bategar amb els amor de les òperes de Gaetano Donizetti: coincidint amb les funcions de L’elisir d’amore, demà i el dia 17 presenta en versió concert un altre títol -menys popular- del compositor, Poliuto. A diferència de la dolçor i la comèdia de L’elisir, Poliuto està marcada per la tragèdia: els protagonistes, Paolina i Poliuto, acaben units per l’amor i també la mort. “S’hauria de representar més, perquè és molt potent musicalment i dramàticament, i per als cantants els papers són molt gratificants i interessants”, diu la directora del teatre, Christina Scheppelmann, que ha reunit tres noms destacats al capdavant del repartiment: la soprano Sondra Radvanovsky (Paulina), el tenor Gregory Kunde (Poliuto) i el baríton Gabriele Vivani (Severo). El repartiment també inclou Josep Fadó (Felice, el pare de Paolina), Rubén Amoretti (Callistene, un sacerdot de Júpiter), Alejandro del Cerro (Nearco, un amic de Poliuto) i Sun Min Kang i Miquel Rosales, que interpreten dos cristians. El director musical serà Daniele Callegari, que torna al Liceu després d’ Il trovatore que es va poder veure al teatre al juliol.

L’acció de Poliuto transcorre a Mitilene, la capital d’Armènia, sota domini romà. Paolina és la filla d’un governador de la zona i està casada amb Poliuto, un noble convertit al cristianisme. La tragèdia esclata quan el pare de Paolina, Felice, condemna a mort tots els conversos al cristianisme, i, d’altra banda, quan el procònsol Severo torna a la ciutat i descobreix que Paolina s’ha casat amb un altre home. A més, l’actitud del sacerdot Callistene respecte Paolina està marcada pel despit perquè ella l’havia rebutjat en el passat.

“És molt important per al món que ara es representi una òpera de temàtica religiosa. Necessitem mirar a les nostres arrels i al que és important. Poliuto parla de la tradició i de ser fidel al propi país i a les pròpies creences”, afirma Sondra Radvanovsky, que torna actuar al Liceu al costat de Gregory Kunde després de la Norma que van protagonitzar l’any 2015. “El paper de Poliuto és un dels més dramàtics de Donizetti, que demostra en aquesta obra el seu mestratge, el domini absolut de l’ opera seria i per què va ser un dels compositors més importants de la seva època. I també es pot observar que va ser un precursor de Verdi”, diu Kunde. “Quan l’escoltes sents la marxa triomfal d’ Aida ”, subratlla Radvanovsky. Tot i que Paolina i Poliuto són els grans protagonistes de la història, el paper de Severo també és cabdal. “El rol del baríton en aquesta òpera és preciós, és dels que està més ben escrit. En altres està més circumscrit a un moment determinat, però aquí té un fil musical i filosòfic que es desenvolupa des del començament fins al final”, afirma Gabriele Vivani.

Els inicis de Poliuto no van ser gens fàcils. Gaetano Donizetti la va compondre el 1838 per al teatre San Carlo de Nàpols, però no va passar la censura del govern Borbó i no es va estrenar al mateix teatre fins al 1848, set mesos després de la seva mort. En canvi, el compositor sí que va poder veure la versió francesa i amb algunes modificacions que va fer amb el títol de Les martyrs i que es va estrenar el 1840. “És un Donizzetti que es va avançar al seu temps”, diu Scheppelmann. Algunes de les raons per les quals Poliuto no es representa més sovint són que la història pot semblar complicada i que necessita cantants excel·lents, però això també passa amb altres títols més populars. “Em sap greu que no es faci més sovint, perquè és un obra potent i és millor que altres que veiem més sovint”, explica Scheppelmann. “És molt diferent de moltes altres del repertori, poder escoltar-la és una oportunitat extraordinària”, explica Vivani. “Potser no es representa gaire sovint perquè demana un tenor de dimensions wagnerianes, i nosaltres el tenim”, conclou Radvanovsky.


ANTONI RIBAS TUR
Ara

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de