ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Xavier Sabata porta Alexandre el Gran al Lliure amb gran èxit

30/12/2017 |

 

Programa: Xavier Sabata

Lloc i dia:Teatre Lliure

Hem de donar les gràcies més sinceres a Lluís Pascual per haver programat el concert de Xavier Sabata al Teatre Lliure durant les festes nadalenques. Tal com va dir el mateix Pascual en la presentació de la temporada, és una tradició que ha començat enguany i que es vol que tingui continuïtat. No es podien triar millors intèrprets per encetar-la, ja que al costat de Sabata, un dels millors contratenors de l’actualitat, hi havia Vespres d’Arnadí, l’orquestra barroca que dirigeix Daniel Espasa. L’escenari del Lliure de Montjuïc, embolcallat tot de fusta, es va transmutar en un marc òptim per a un concert de música antiga.

El programa tenia un fil conductor molt definit, que no era altre que la figura d’Alexandre el Gran, el personatge històric al voltant del qual s’han escrit més òperes en totes les èpoques. Xavier Sabata va triar-ne de G. Bononcini, F. Mancini, G. B. Pescetti, N. Porpora, A. Steffani, A. Draghi, L. Leo i Händel. No cal amagar que tret de Händel, la resta són poc o molt desconeguts i que darrerament s’han anat desenterrant, com són els casos de Steffani o de Porpora. Sabata ens va oferir les perles més selectes d’algunes de les seves òperes, peces que, com ell mateix diu al programa de mà, es tornen a interpretar al segle XXI després de tres-cents anys de dormir el son dels justos.

Xavier Sabata no necessita presentació, és un cantant que els darrers anys ha visitat sovint Barcelona i que ha col·laborat i col·labora amb les batutes més prestigioses. Va alternar àries plàcides amb àries de bravura i entremig l’orquestra va interpretar algunes obertures. La seva veu és càlida i homogènia, amb agut fàcil i té unes agilitats nítides i perfectes. A banda, Sabata destaca per una gran força expressiva, que segurament es deu a la seva formació teatral. En acabar el repertori que constava al programa i abans dels bisos, ell mateix va fer al·lusió a la seva etapa com a actor i va agrair a Lluís Pascual que hagués tingut la pensada de fer un concert al Lliure. Xavier Sabata, un home divertit i proper, va oferir dos bisos, el primer, una altra ària antiga sobre el tema d’Alexandre, i per acabar, una nadala irlandesa perquè, segons va explicar, era l’única que havia trobat instrumentada per a orquestra barroca.

Fóra molt injust lloar només Sabata, malgrat que fos el protagonista del concert. L’orquestra Vespres d’Arnadí, formada ara fa dotze anys, va demostrar un nivell molt alt i un estil barroc molt aconseguit. Daniel Espasa va dirigir amb molta precisió i amb contrastos marcats, tal com requereix el Barroc. Es tracta d’una orquestra que poc té a envejar a les grans formacions internacionals de música antiga, ja que posseeix un grau de competència molt elevat i cal destacar que la majoria de músics integrants de Vespres d’Arnadí són joves.

Si Lluís Pascual tenia la intenció de fer del concert de Nadal al Lliure una tradició, no podia començar amb més bon peu. S’ha de sentir molt satisfet, tant dels intèrprets, com de la recepció del públic, que va ser del tot entusiasta. I tampoc no cal restar mèrits a l’arquitectura de la sala Fabià Puigserver, que va proporcionar una acústica perfecta als músics.


Elsa Álvarez Forges
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de