ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Silberger i Varvara, dos solistes d'elit per a la música de cambra

8/11/2017 |

 

Programa: Varvara

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

 

La temporada 2017/18 d’Ibercàmera ha començat oficialment amb el concert que els virtuosos Eric Silberger al violí i Varvara al piano, juntament amb membres de l’Ensemble Da Camera, van oferir fa pocs dies al Palau de la Música. El programa, que incloïa obres de Bach, Beethoven i Schubert, va permetre gaudir de l’art en solitari tant de Silberger com de Varvara a la primera part. A la segona, juntament amb els tres integrants de Da Camera, van interpretar el deliciós quintet “La Truita”, de Franz Schubert. L’enorme qualitat dels solistes i un programa llaminer a més no poder van deixar un segell inesborrable.

Vavara

Vavara

Eric Silberger, el primer a aparèixer a escena, sol amb el seu violí magnètic, ja l’havíem pogut veure fa pocs anys, quan va substituir Sergey Khachatryan en un altre concert. Ja aleshores va donar mostres d’un so molt intens, incisiu, delicat i sempre a la corda. Més enllà d’una tècnica i una afinació perfectes, Silberger és un músic de cap a peus que amb un estil aparentment sobri, va demostrar una gran capacitat per transmetre la profunditat, l’espiritualitat i la transcendència que impregnen la Partita núm. 2, BWV 1004 de Bach. Allunyat de les interpretacions historicistes i del so lleuger i més aviat eteri d’alguns intèrprets actuals, Silberger es reivindica com un autèntic mestre del violí, del qual té un domini impressionant. El seu so és dolç i pastós —en el millor sentit de la paraula—, i la seva senzillesa d’estil fa que allò que toca sembli fàcil. És difícil explicar amb paraules l’emoció que va transmetre la seva interpretació de la famosa Chaconne, però tancant els ulls semblava com si sentíssim Itzhak Perlman.

La segona a sortir va ser Varvara, que ja ha visitat Barcelona en diverses ocasions, sola i amb orquestra. Aquest cop va tocar la Sonata núm. 32, op. 111 de Beethoven, l’última. Les darreres sonates del compositor alemany són d’una dificultat i d’una envergadura extremes que posen a prova qualsevol pianista. Varvara va tocar concentrada i absolutament dedicada a la peça, amb gran intensitat expressiva i una línia molt elegant. Però en els passatges més complexos va deixar entreveure que no acabava de dominar del tot la peça, fins i tot semblava que la sonata la dominava a ella. No va tenir cap problema amb els passatges més lírics, però en canvi en els més abrandats no va tocar amb prou precisió i les notes no sonaven amb total nitidesa. Com hem apuntat abans, és una sonata d’una gran complexitat, que potser només cal que Varvara interioritzi més, atès que és una pianista brillant dotada d’una gran sensibilitat.

A la segona part, acompanyant Silberger i Varvara, van aparèixer el viola del Quartet Casals Jonathan Brown, la violoncel·lista Erica Wise i el contrabaixista Eric Sinclair, tres membres del Da Camera Ensemble. Tots cinc van interpretar el Quintet en la major, D. 667, “La Truita”, que Schubert va compondre a partir del Lied homònim. Malgrat no ser una formació de cambra estable, van demostrar un grau de complicitat molt remarcable i una Varvara molt inspirada portava gairebé sempre la veu cantant amb un estil elegant i molt graciós que infonia vitalitat a la resta. El líder indiscutible de la corda fregada va ser Eric Silberger, perquè era el violí i perquè estava a un nivell superior a la resta. Malgrat jugar a dues lligues diferents, Varvara i Silberger d’una banda i els membres de Da Camera de l’altra, van mostrar una gran unitat que es va traduir en un Schubert lluminós, delicat i molt brillant que va rebre una càlida ovació del públic.

 


Elsa Álvarez Forges
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de