ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Entre la celebració i la reivindicació

7/11/2017 |

 

Programa: Obres de Borgunyó, Quirós, Mann, Berlin, Timón i Shearing

Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell

El jazz i altres músiques

Obres Borgunyó, Quirós. Mann, Berlin, Timón i Shearing.

Jordi Saura, presentador. Jordi Paulí, saxòfon. Cobla Simfònica Catalana. Bernat Castillejo, director.

Teatre Principal de Sabadell. 5-11-17.

 

En un acte amb parlament inclòs del president de l’entitat, Josep Vinaròs, Sabadell més música presentava el seu dinovè programa encarant els 15 anys d’activitat des de la seva creació. Recuperava una proposta ajornada el passat març però amb l’ambivalència pel deguda a l’actual situació política a Catalunya i al festeig pel lliurament del Premi Nacional de música Agustí Borgunyó 2017 al sabadellenc Bernat Castillejo, un músic integral en totes les seves facetes. La presència d’autoritats polítiques de la ciutat i també musicals, com els directors d’orquestra Albert Argudo i Antoni Ros-Marbà –membre d’honor de la formació- enaltien un concert partícip de la coherència habitual en el repertori d’ aquestes convocatòries.  

En aquesta ocasió el lligam partia dels vincles entre la cobla i el jazz, a través de músics catalans que van treballar i estudiar als Estats Units d’Amèrica i l’assimilació de la modernitat, diluint la cesura entre música seriosa i música lleugera. Així la primera part es va dedicar al compositor sabadellenc que dóna nom al guardó en l’any del seu cinquantè aniversari de mort gràcies a quatre pàgines que combinaven la sardana (L’avi Sunyer, Nostàlgia) i la suite amb reminiscències de dansa (Suite per a cobla, Tres ballables) en un maridatge que reafirmava la versatilitat de la cobla com a formació.

Una versatilitat més fefaent a la segona part, on la Cobla Simfònica Catalana, dirigida per l’entusiasme i eficiència de Bernat Castillejo, a la manera de Big-Band, demostrava elegància, un plus de brillantor, fluïdesa i musicalitat en una sessió molt ben concertada. Unes traces que salvaven la distància cultural i estètica d’un repertori que va comptar amb Jordi Paulí, com a solista d’un saxòfon construït a París el 1925, oferint el punt de virtuosisme en peces arranjades com el Fox-trot de l’ombrel·la de Vicent Quirós, el Lullaby de Birdland de Shearing o en el diàleg entre saxo, tible i cobla a les Il·lusions mai somniades de Marc Timón.

Com de costum, Jordi Saura arrodonia l’acte amb la validesa i rigor documentals de les seves presentacions, tenyides de respectabilitat i distinció. Quelcom rubricat pels dos bisos idonis: unes variacions jazzístiques i molt lliures de Paulí sobre El cant dels ocells i El cant de la senyera amb Castillejo adreçat a un públic que cantava amb un intens sentit de col·lectivitat no sempre present en gest com aquest.  


Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de