ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Quan el temps desplega les seves ocultes ales

19/8/2017 |

 

Programa: Al Ayre

Lloc i dia:Capella del Seminari de la Seu

Al Ayre interpreta dos compositors anglosaxons cabdals, Handel i PurcellAl Ayre, formació, concert, compositors

La formació Al Ayre al complet en una imatge promocional. Autor/a: El Periòdic
Els luctuosos esdeveniments de la tarda de dijous a Barcelona van enrarir l’ambient previ al concert que el Femap va oferir a la Capella del Seminari de la Seu, fins al punt que va flotar en l’ambient la proposta de cancel·lar-lo.  Afortunadament no va ser així i per si quedava cap mena de dubte que res  no s’havia d’aturar, el director de la formació Al Ayre va compartir amb el públic, abans de començar, les seves reflexions al voltant de la importància de la música en moments com aquest. Amb un to afectat i del tot respectuós davant la magnitud de la tragèdia, va proposar un minut de silenci que, en aquesta ocasió, va ser seguit amb gran respecte.

Aquesta formació aragonesa, que s’ha especialitzat en la recerca i la interpretació de música del barroc espanyol, pren el seu nom d’una obra d’un dels músics més destacats d’aquest període, Gaspar Sanz, titulada Fuga al ayre español.  La proposta de dijous, però, se centrava en dos compositors cabdals en el mon anglosaxó, Handel i Purcell. Tot i que Handel era d’origen alemany, quan va arribar a Anglaterra no podia menystenir la figura de Purcell. El concert vindria a resumir –tal i com el director de la formació, Eduardo Lopez Banzo, explica en una recent entrevista per a la publicació el Núvol– aquest encontre entre la figura d’un músic, que tot i ja està mort, continuava essent cabdal a l’Anglaterra de principis del segle XVIII i el geni acabat d’arribar al país.

Les obres de la vetllada s’aplegaven sota el títol d’I vanni oculti  que cal buscar-lo en el tercer moviment de la primera sonata Op.2 de Handel, que alhora s’havia inspirat en un oratori titulat Il trionfo del tempo e del disinganno i, més concretament, en l’ària Crede l’uom, en la qual tot parlant del desengany, s’hi afirma Crede l’uom ch’egli riposi quando spiega i vanni oIcculti (Creu l’home reposar quan [el temps] desplega les seves ocultes ales). Una frase que, malauradament, es mostrava excessivament adequada donats els esdeveniments ocorreguts poques hores abans.

Clar que a l’hora de descriure la música de Handel no puc si no recomanar la lectura del llibre d’Stefan Zweig Moments estel·lars de la humanitat. En un dels seus episodis, l’escriptor austríac narra les dificultats que troba Handel a l’hora de composar el que, potser, és la seva obra més coneguda, el Messies. El lirisme, però també la fúria i el desassossec que s’apleguen sota el caràcter del compositor, són descrits per Zweig de manera magistral.

Però calen interpretacions tan plenes de sensibilitat com la que ens va deparar Al Ayre, per desvetllar aquella mena d’emocions que permeten fer fugir la por i els mals averanys, propis dels temps que estem vivint tot  augmentant, de manera exponencial, el desig de gaudir de música en directe.  


Marià Cerqueda
El Periòdic d'Andorra

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de