ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Factors constants d'identitat

6/6/2017 |

 

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

Obres de Wagner, Txaikovski, Hermann.  

Kolja Blacher, violí. OSV. Pedro Alcalde, director.  

Teatre de La faràndula de Sabadell. 2-6-17.

 

La Simfònica del Vallès va tancar al temporada 2016-17 a Sabadell, i l’endemà al Palau de la Música Catalana, amb un programa que englobava alguns dels trets definitoris dels darrers anys. Entre ells quatre rellevants. El primer: un programa molt ben ideat a partir d’un fil conductor que, pel cas, era el vincle de l’amor més enllà de la mort no només des de l’estètica si no també justificat musicalment per la connexió entre La mort d’Isolda wagneriana i la banda sonora musical de Vértigo de Hermann pel film de Hitchcook.

En segon lloc, la inclusió d’obres per a la gran pantalla que normalitzen la seva presència en sales de concert en concerts estàndard i no exclusivament dedicat a la música de cinema. Per altra banda, també la presència de “clásicos populares” com la Suite de La bella dorment de Txaikovski.

Igualment, el reclam d’un solista de prestigi, Kolja Blacher, dels que, per difícil d’entendre que sembli, altres orquestres catalanes amb major pressupost i mitjans encara no han convidat. I, per últim, els vincles del concert amb altres entitats ja sigui en campanyes solidàries o amb altres festivals com el de Cinema Fantàstic de Sitges que el proper octubre celebrarà 50 anys d’existència.

Mite, cinema i conte

Amb aquests factors l’OSV i Pedro Alcalde, director que va obrir la temporada, van oferir un programa encapçalat per un final, el de l’òpera Tristany i Isolda de Wagner, La mort d’Isolda, amb gran tensió en la corda i les seves progressions i notable amplitud en el so de conjunt. Kolja Blacher, concertino de la Filharmònica de Berlin en part de l’etapa de Claudio Abbado al capdavant de la mateixa va enlluernar amb el Concert per a violí de Txaikovski amb una destresa tècnica fefaent però amb un so excessivament brillant, mecànic i un punt monòton. La cadència del primer moviment o el trànsit un pèl precipitat cap al Rondó mostraven certa manca de matisos en el fraseig, que lluïa més en la pulcritud tècnica (dobles, cordes, salts de registre, trinats encadenats, etc) que en la profunditat del discurs, tot i la inqüestionable musicalitat del solista. Quelcom extensible en l’orquestra per manca de definició d’alguns plans sonors en el segon moviment i per certa desconcertació en el desenvolupament del primer, compensades per l’afany rítmic i tensió del Finale.

Entre Hermann i Txaikovski

La segona part va acostar-se més a la regularitat qualitativa de l’orquestra els darrers temps amb una prestació convincent en la suite de Vértigo de Hermann, amb detalls tècnics ben resolts com els divisi de la corda a l’Escena d’amor, i a la també Suite de La bella dorment de Txaikovski. No obstant, és poc justificable no interpretar el seu millor número, el pas d’acció de l’acte primer. Més en recórrer al darrer moviment de la suite Vértigo com a bis, amb certes analogies en la construcció amb la Liebestod wagneriana. 

El projecte A-cordant

A més, a Sabadell, es va clausurar el programa A-cordant en el seu primer any de funcionament amb la participació d’infants de 4rt de primària de les Agnès Armengol i Joaquim Blume. El projecte s’havia portat a terme en el marc dels Plans Educatius d’Entorn com una de les propostes impulsades per estendre la formació artística als barris, incidint sobretot en els entorns més desafavorits. La fornada d’alumnes va interpretar una composició amb instruments de corda sota la tutela dels músics de l’orquestra amb qui han estudiat.

Amb tots al·licients factors perquè l’activitat de l’OSV no ocupa un lloc més destacat en la difusió musical catalana? És difícil de respondre concretament si es deixen al marge variables com la sobreoferta musical, la davallada de la cultura en els mitjans de comunicació i l’escàs interès social i civil de la música com a país. El cert és que cap altra orquestra catalana presenta un projecte equiparable. Més si tenim en compte el vídeo promocional del concert que ha circulat per les xarxes socials.


Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet