Off Liceu-Diàlegs musicals ha vingut per quedar-se. La bona acollida d’aquesta proposta de música contemporània, que ha assolit al voltant del 90% d’ocupació al Foyer, ha permès que la directora artística del Gran Teatre, Christina Scheppelmann, confirmés, divendres a la nit, la continuïtat d’aquest interessant cicle que ha donat veu amb gran èxit a nou compositors catalans de diferents estils.  

Després que Ramon Humet, Joan Bagés, Clara Peyà, Irina Prieto Botella, Albert Guinovart i Lucas Peire oferissin una mostra del seu univers creatiu en anteriors concerts, divendres van agafar el relleu Marc Parrot, Joan Magrané i Jordi Domènech. El primer va exhibir la seva capacitat per il·lustrar el món màgic de les pel·lícules de Segundo de Chomón, director espanyol pioner del cine mut, elaborant cançons que acompanyen les imatges. L’artista va oferir la seva personal banda sonora partint dels textos que li van suggerir els films visionats, escollits entre una vintena del període comprès entre els anys 1910 i 1916.

Joan Magrané, el jove i multipremiat compositor de Reus, va acreditar una vegada més la seva mestria per construir un discurs musical a partir de fonts artístiques i poètiques. La paraula o les imatges, primer, la música després, podria ser el seu lema inspirant-se en Monteverdi, un dels seus referents. Rodrigo de la Vera (piano) va interpretar l’obra Double (Swans reflecting elephants) inspirada en un quadro de Dalí i plena d’inspirades ressonàncies marítimes. Amb Després d’un malson, basada en un text de Lluïsa Cunillé, va demostrar la seva sensibilitat en l’escriptura de música per a veus i gairebé s’hauria de dir per a la de l’exquisida soprano Elena Copons, amb qui ja ha compartit èxits com la recent òpera sobre els desnonaments disPLACE. Bravo.

Jordi Domènech, compositor i contratenor, va sorprendre amb la seva imaginativa Si vera somnia, una recreació de fragments del Cançoner eròtic de Ripoll, interpretats pel baríton Toni Marsol i el Quartet Teixidor. Una col·lecció de temes eroticofestius, amb un gest còmplice a Carmina Burana, servits des del classicisme d’una partitura molt ben construïda.