ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Una ‘Passió' emocionant amb la veu en primer pla

12/4/2017 |

 

Programa: La Passió segons Sant Mateu, de J.S. Bach

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

El Cor de Cambra de la RIAS i Julian Prégardien, dos dels pilars de la versió de René Jacobs

La primera imatge va ser reveladora: al davant, el cor, mentre les dues orquestres s’enfilaven per darrere, a banda i banda de l’escenari del Palau de la Música. Va ser un senyal visual del camí que seguiria la versió de René Jacobs d’aquesta inexhaurible partitura que és la Passió segons sant Mateu de Bach. La veu, el verb i la història ocupaven el primer pla del discurs, però també la reflexió i l’emoció que es desprenen del camí de Crist cap a la creu. A més, situant els solistes en el cor, el director belga semblava voler-nos indicar que no era un drama individual, sinó una experiència col·lectiva.

Jacobs va trobar sempre el caràcter més adequat per a cadascun dels elements que integren l’obra. La urgència dels recitatius no es va veure gens afectada pel relleu inusual que el director va donar al llaüt de Shizuko Noiri, mentre que les àries, amb temps sovint àgils, tenien un perfil rítmic ben marcat. Van ser, tanmateix, els corals, veritable expressió col·lectiva de deploració i esperança, la clau de volta de la versió, amb Jacobs modelant cada estrofa amb cura exquisida.

El Cor de Cambra de la RIAS va ser l’instrument ideal per dur a terme les seves intencions. Cada acord final era un pur goig auditiu per l’afinació i equilibri magistrals, culminació d’unes intervencions marcades per la calidesa i l’impacte comunicatiu d’aquestes veus esplèndides, impecables també en la monumentalitat dels cors que obren i tanquen l’obra. Alguns integrants del cor van assumir sense màcula diverses àries, al costat d’un equip de solistes encapçalat per l’Evangelista de Julian Prégardien. Si els corals eren el nucli emocional, el timbre lluminós i líric del tenor alemany va ser el nucli narratiu, amb una declamació d’alta intensitat (colpidora l’escena de la triple negació de Pere), ben complementada pel Jesús d’adolorida humanitat de Johannes Weisser. La majoria de les àries més belles de la Passió són per a veu de contralt, i el contratenor Benno Schachtner les va defensar amb una veu vellutada i un fraseig refinat que va assolir les màximes cotes en un excels Erbarme dich. Sunhae Im, habitual de l’escuderia Jacobs, i Kristina Hammarström van complir amb correcció.

Un conjunt magnífic

El focus en la veu no implica oblidar-se de l’orquestra, amb un conjunt esplèndid inicialment anunciat, l’Orquestra Barroca de Friburg, substituït per un de magnífic, l’Akademie für Alte Müsik Berlin (Jacobs repetia així cor i orquestra respecte a la Passió que fa disset anys va dirigir a L’Auditori). La gestualitat peculiar del músic belga explica que el concertino Bernhard Forck exercís a la pràctica de codirector, impulsant una formació de corda embolcalladora i fusta saborosa.


XAVIER CESTER
Ara

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de