Cerca de crítiques

Enquesta

Futur

30/1/2015 |

 

Programa: Philharmonia Orchestra. Clemens Schuldt, director. Daniil Trifonov, piano. Ibercamera

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

Extraordinari concert el del ventós dijous. Grans solista, orquestra i director. Joveníssims i immensos Daniil Trifonov i Clemens Schuldt i una espectacular Philharmonia. Quin so! Quina capacitat! Què lluny que estem. Quina llàstima.

Una entrada forta, l’Obertura Coriolà, en do menor. Direcció enèrgica i precisa. Schuldt fa seu el comentari de Wagner sobre l’obra: ‘immensa energia’ i ‘obstinació apassionada’. Dos conceptes que encaixen en la seva interpretació. Un so nítid, potent i un ritme àgil que presagiava el que havia de venir.

Després l’únic ‘però’ del concert: la llarga pausa abans del Concert de Chopin deguda a la necessitat de moure el piano al seu lloc davant l’orquestra, amb el consegüent ara-m’aixeco-ara-torno-a-seure  de bona part d’aquesta i que es podia haver resolt, com es fa sovint, instal·lant el piano des del començament al seu lloc natural.

No passa res. Continuem. Debut de Daniil Trifonov amb Ibercamera. El jove pianista venia carregat d’un enorme prestigi. Resumint-ho molt: aclamació unànime de la crítica d’arreu; elogis de Martha Argerich; premis en els concursos Txaikovski, Rubinstein i Chopin; haver estat convidat a tocar amb Gergiev o Mehta; el fitxatge per a la DG el 2013; l’etiqueta de ‘nou’ rus que seguirà l’estela dels grans; i els bons records de la recent visita al Palau el passat novembre. Doncs bé la fama és ben merescuda. És un virtuós de tècnica exquisida i d’una força i sensibilitat brutal. Demostra una sensacional profunditat i coherència. Una maduresa interpretativa impròpia dels seus 23 anyets. Amb una posició davant el piano, en actitud quasi de devoció reverencial i una intensa concentració que provoca la imatge que la música és destil·lada a través del seu cos. Un músic més enllà de la interpretació. De gran sensibilitat en els pianissimi i ferotge als fortissimi. Àngel i dimoni. Reflexos que recorden Richter, però també Sokolov. Una meravella que ens va deixar amb ganes de molt més.

Al seu costat, perfecte acompanyament de la Philharmonia conscient del seu paper clarament secundari al concert amb un Schuldt atentíssim a les llicències en la modulació del temps del solista i a la gran riquesa harmònica de l’obra. Sublim en el Larghetto. Quin so tan treballat el d’aquesta orquestra! Com a conjunt i individualment. Quina qualitat la dels seus membres, perfecte el fagot en el seu diàleg amb el solista, qui so més rodó el de les cordes, quina precisió la dels metalls!

I després de la pausa, l’Heroica. Una obra immensa que obre un nou camí, el del romanticisme musical ideal per a que la Philhormia i Schuldt donessin el millor que tenen. Meravellosa i lluminosa direcció subratllant innombrables detalls a la partitura on a cada moviment descobríem detalls que normalment resten amagats. Potent Allegro con brio, ja ho diu el nom. Corprenedora Marcia funebre. Schuldt és un director molt enèrgic a qui agraden els temps vius i anit va moure magistralment l’experimentada i molt treballada Philharmonia. Felicitats també per la part que li toca a Essa Pekka Salonen, actual responsable.

Trifonov i Schuldt. Dos exemples de l’excel·lència musical que ja és aquí i del talent de qui té la gosadia d’apostar-hi. Amb aquests resultats el futur pinta més que bé. Que tornin aviat!

 

Post scriptum: tan sols deixar constància en un breu comentari que desplegaré en una altra ocasió sobre la mala educació del públic. Indignant. Mòbils, sons de rellotges, innumerables estossegades, ...

Ignasi Albors
Catclàssics