Cerca de crítiques

Enquesta

Magnífic Quintet de Schubert

25/8/2013 |

 

Programa: Quartet Casals

Lloc i dia:Schubertíada Vilabertan 2013

La vinculació dels Casals amb la Schubertíada ve de lluny. Bé, de relativament lluny, tenint en compte la joventut d’aquests. La creació del Quartet Casals, el 1997 és fruit de l’impuls de Jordi Roch, director musical de la Schubertíada, qui els seguí atentament des de la primer fila. A l’anterior edició passat van interpretar la integral dels quartets de Schubert. I no era el primer cop que ho feien. Recordo haver-los vist interpretar-los ja fa 15 anys a l’Auditori Winterthur de la Diagonal de Barcelona. Enguany tornaven a la Schubertíada amb un programa més eclèctic.

Eclèctic i intel·ligent ja que van poder mostrar-se com a quartet en tota la seva ductilitat. Interpretar a la perfecció Mozart amb la seva sempre falsa simplicitat i fer-ho al mateix nivell amb Xostakóvitx i la seva evident complexitat no és quelcom que puguin fer gaire quartets. I ho van fer com el que són: un instrument afinat de gran solvència. Però el millor de la nit va ser sens dubte el grandiós Quintet per a cordes en Do major D 956 de Schubert. Escrit poques setmanes abans de la seva mort és un magnífic comiat i una de les obres mestres de la música de cambra. Es tracta d’una obra de gran densitat, gairebé simfònica per profunditat i durada, que bascula sobre el més que preciós Adagio que la nit de divendres va arribar a sonar gairebé màgic. Una interpretació de gran exigència, sobretot pel primer violí que va anar a càrrec en aquesta ocasió de Vera Martínez, i on el conjunt dels Casals acompanyats per Eckart Runge com a segon violoncel, van bordar. La tensió del Quintat es va esvair al bis en la interpretació d'un amable Minuet de Boccherini.

El concert va ser enregistrat per Catalunya Música. Us recomanem que quan l’emetin no us el perdeu i, si jo tingués ascendència a la discogràfica dels Casals, l’estimada Harmonia Mundi, no dubtaria a recomanar-los que gravin aquest Quintet. Està a l’alçada de qualsevol dels de referència.

Espero que l’any vinent els Casals hi tornin a Vilabertan tot i que... què els queda de Schubert? Potser una ‘Truita’?

Ignasi Albors
Catclàssics